Quin és l’origen dels extranys embusos de tràfic?

A vegades, la gent que circula per una carretera es troba un embús de tràfic que no està motivat ni per obres en la via pública, ni per un accident, ni per una afluència de vehicles major del normal. El cap d’una estona, aquests embusos fantasme s’acaben tant misteriosament com van començar.

Una línia d’investigació, en la que l’Universitat de Bristol han iniciat un treball per un nou projecte, ha revelat que encara que la majoria dels canvis de velocitat d’un vehícle i en la seva posició en la carretera són absorbits pel flux del tràfic, a vegades es combinen en una “tempesta perfecte” per crear aquests embusos fantasme.
En condicions de tràfic dens, l’acció d’un únic conductor que creua d’un carril a un altre amb el seu vehícle, és suficient per causar una “petita bola de neu” que va creixent al propagar-se fins els vehícles que marxen darrere seu fins convertir-se en una “gran bola de neu” que es tradueix am un embotellament de tràfic.

Les causes d’aquest fenòmen estan siguent estudiades en un projecte dirigit per Eddie Wilson, quí desenvolupa models matemàtics per descriure aquests embusos fantasme en les autopistes.

Causes breus i inesperades com un camió que momentàniament surt del seu carril en una carretera amb dos carrils de sentit contraris, té un efecte molt major que la disminució brusca de velocitat del vehicle que va immediatament al darrere. Al reduir la velocitat per sota d’una velocitat crítica, un conductor forçaria el vehicle que va just per darrere a reaccionar reduint més la seva velocitat, i el vehicle posterior a aquest a disminuir encara més la seva velocitat. El resultat d’això és que varis quilòmetres per darrere, els vehicles finalment es veuen obligats a parar-se, sense que els conductors puguin imaginar la causa que provoca aquesta situació quan, després d’una molesta espera, aconsegueixen arribar a l’altre extrem de la cua, sense haver trobat cap causa visible per l’embús.

L’efecte és més fort en carreteres molt plenes.



Aquesta cadena de disminucions de velocitat es propaga fins a darrere a través del tràfic, com una espècie d’ona solitària, que els conductors poden trobar molts quilòmetres endarrere, varis minuts després de que fos activada.

Abans d’un estudi previ, dut a terme també per un equip de l’ Universitat de Bristol, en col•laboració amb les de Exeter i Budapest, els conductors, els policies de tràfic i els responsables dels diversos aspectes de l’ infraestructura de transport per carretera no sabien perquè es produïen embussos com aquests.
Un tràfic dens no porta de manera automàtica a la congestió. El marge de temps de que disposes els conductors per reaccionar és un factor clau. Un marge de temps curt, per haver tardat massa en detectar el problema, o per altres causes, el porta a frenar més bruscament del que hauria fet si el seu marge de temps hagués sigut major.

I aquí es posa en marxa el fenomen comparable a una bola de neu augmentant de volum segons va baixant. És determinant quant bruscament frena el conductor. Una frenada suau d’ algú que ha aconseguit identificar amb suficient antelació un problema momentani permetrà que el flux de tràfic es mantingui igual que abans. Una frenada brusca, normalment causat per un conductor que reacciona tard a un problema o que es troba amb què el problema es produeix a una distància petita d’ ell i de manera imprevisible, pot afectar al flux de tràfic durant molts quilòmetres darrera seu.

Wilson destaca al respecte que l’embotellament rècord entre els embussos fantasma ha arribat ni més ni menys que a uns 80 quilòmetres de llarg