El Bloop: un so misteriós de les profunditats de l'oceà

La imatge que publiquem és una representació visual d'un so greu i poc usual anomenat un Bloop, enregistrat l'any 1997 per micròfons de profunditat marina.

L'eix horitzontal d'aquest gràfic representa el temps de la gravació, el vertical mostra la seva freqüència tonal, i la lluminositat indica la seva intensitat.

Malgrat que els Bloops són uns dels sons més potents de qualsevol tipus gravats fins ara als oceans de la Terra, el seu origen encara és desconegut. Es va determinar que el so del Bloop es repetia vàries vegades, que s'originava al davant de la costa septentrional d'Amèrica del Sud i que era audible des de 5.000 quilòmetres de distància. Tot i que aquest so té similituds amb alguns altres vocalitzats per organismes vivents, ni tan sols una balena blava és prou gran per a cantussejar amb aquesta intensitat. Els sons apunten cap a la fascinant hipòtesi de que formes de vida encara més grans viuen amagades als foscos i inexplorats profunds oceans del nostre planeta. Però una possibilitat que excita menys la imaginació, és que aquests sons siguin el resultat d'alguna mena de creació d'icebergs. No s'han escoltat Bloops posteriors al del 1997, però s'han gravat altres sons intensos que encara no han estat identificats.

Vida més enllà...

Alejandro Jenkins, especialista en física teòrica per l’ Universitat Estatal de Florida, i Gilad Perez, teòric en l’ Institut Weizmann de Ciència a Israel, han arribat a una sorprenent conclusió sobre les lleis físiques que podrien existir en altres universos.


Les nostres vies aquí a la Terra, i tot el que veiem i coneixem del univers que ens rodeja, depenen d'un conjunt precís de condicions que fan possible que existim. Per exemple, si les forces fonamentals que donen forma a la matèria en el nostre univers estiguessin lleugerament alterades, o que el carboni, considerat un element fonamental per la vida que coneixem, no existís. Llavors, com és que existeix un equilibri tant perfecte?

La teoria de la "inflació còsmica", desenvolupada a la dècada dels 80 amb la finalitat de resoldre certs enigmes sobre l'estructura de l'univers, prediu que el nostre és només un entre els incomptables universos que sorgeixen del mateix buit primigeni. No tenim un mètode per veure aquests altres universos, encara que moltes altres prediccions de l’ inflació còsmica han sigut corroborades recentment per mesures astrofísiques.


Partint d’algunes de les idees actuals de la comunitat científica sobre la física d’altes energies, és plausible que aquests altres universos poguessin tenir cada un interaccions físiques diferents. Així que potser no hi ha cap misteri en que hàgim ocupat l’univers en el que les condicions son les adequades per fer possible la vida. Per pura estadística, entre moltíssims universos diferents, algun ha de ser apte per generar vida. Això és anàleg a com, de entre els molts planetes del nostre univers, ocupem el mon excepcional on les condicions són les adequades per l’evolució orgànica.


El objectiu dels dos teòrics, era adaptar els càlculs de les forces fonamentals amb l’objectiu de predir els efectes resultants en els possibles universos alternatius. Alguns d’aquests resultats són fàcils de predir. Per exemple, si no existís la força electromagnètica, no hi hauria àtoms ni enllaços químics. I sense gravetat, la matèria no s’hauria fusionat en planetes, estrelles i galàxies.


El més sorprenent dels resultats és que han descobert condicions que, encara que són molt diferents a les del nostre univers, si podrien permetre, al menys hipotèticament, l’existència de vida. L’aspecte que tindria aquesta vida ja és una altre història.

III Congrés de Docència de Química a Secundària

Sota el lema "Química entre nosaltres: descobrim la química a Girona", el projecte LaQuimica.Net vol promoure la divulgació de la química en l'entorn geogràfic de la UdG, estimular-ne el coneixement en tots els àmbits socials i promoure l’acostament d’aquesta ciència a tot el públic en general.



Aquesta activitat està adreçada principalment als professors de secundària que
imparteixen química i que volen compartir les seves experiències i conèixer de
primera mà l’opinió d’experts en didàctica de la ciència a secundària.
La jornada consta de tres parts. En un primer moment s’imparteixen tres conferències plenàries a càrrec de reconeguts especialistes en el camp. En una segona part, es fa una pausa-cafè i s’aprofita per comentar els treballs de recerca de Batxillerat que s’exposen a l’entrada de la Facultat en la jornada [Nano]Reacciona!.
En una tercera part, tots aquells professors de secundària que ho vulguin podran explicar les seves experiències mitjançant comunicacions curtes d’una durada de quinze minuts.

El Departament de Química de la UdG, segon en productivitat i citacions

Segons un estudi bibliomètric del Departament de Química de la Universitat de Girona, aquest departament se situa en segon lloc en la taxa de productivitat per doctor i en el de citacions per article, de les universitats catalanes, per darrere de la UB en el primer cas, i de la UAB en el segon. En el conjunt espanyol se situa en tercera posició en ambdós casos.



L’estudi, que abraça el període comprès entre els anys 2004 i 2009, ha valorat les dades disponibles dels departaments de química d’universitats d’arreu de l’Estat espanyol. Han estat comptabilitzats el nombre de doctors i el nombre de publicacions totals per departament, que han estat obtingudes a partir de l’ISI Web of knowledge.

L’estudi inclou una comparació per comunitats autònomes que demostra que Catalunya, amb un total de 3635 articles publicats en el període, és la comunitat amb un major nombre de publicacions en aquest àmbit.



Miquel Solà, director del departament de Química de la UdG, valora de manera molt positiva aquests resultats, tant per la notable productivitat dels investigadors com pel fet de l’elevat nombre de citacions, la qual cosa atorga a la recerca que es fa en aquest departament un segell de qualitat indiscutible.